DIVENDRES 25

 Parla'm de Déu!

Vaig dir a l'ametller: Parla'm de Déu!, i l'ametller va florir.

Vaig dir a la naturalesa: Parla'm de Déu!, i la naturalesa es va cobrir de bellesa.

Vaig dir a l'amic: Parla'm de Déu!, i l'amic em va ensenyar a estimar.

Vaig dir a un infant: Parla'm de Déu!, i l'infant va somriure.

Vaig dir al rossinyol: Parla'm de Déu!, i el rossinyol es va posar a cantar.

Vaig dir al dolor: Parla'm de Déu!, i el dolor es va transformar en agraïment.

Vaig dir a la font: Parla'm de Déu!, i l'aigua va brollar.

Vaig dir a la meva mare: Parla'm de Déu!, i la meva mare em va fer un petó al front.

Vaig dir a la Bíblia: Parla'm de Déu!, i la Bíblia es va ofegar de tant parlar.

Vaig dir a la veu: Parla'm de Déu!, i la veu no va trobar paraules.

Vaig dir a Jesús: Parla'm de Déu!, i Jesús va resar el "Parenostre".

Vaig dir, temerós, al sol ponent: Parla'm de Déu!, i el sol es va amagar sense dir-me res. Però l'endemà, a l'alba, quan obria la finestra, em va tornar a somriure.