“El germà perfecte”
Una vegada Sant Francesc, que s’estimava molt els seus germans, va pensar les qualitats que hauria de tenir un bon germà menor. Ell deia que seria bon germà aquell que reunís aquestes característiques:
1- La fe ferma i alegre del germà Bernat;
2- La senzillesa i neteja de cor del germà Lleó, que va ser home poc complicat i que sempre deia la veritat;
3- La contínua oració del germà Rufí, que sempre pensava en Jesús;
4- L’educació i cortesia del germà Àngel, que va ser el primer cavaller que el va seguir i que es va fer germà;
5- La presència agradable i la conversa elegant i atractiva del germà Masseu;
6- La capacitat de veure les coses en profunditat tot contemplant, que el germà Gil va tenir en gran mida;
7- La gran paciència del germà Juníper, que desitja amb tot el cor imitar Jesús a la creu;
8- La fortalesa interior del germà Joan, que va saber superar les dificultats amb molta serenor;
9- I l’amor i l’estimació del germà Roger, que sempre buscava la manera de servir tothom... (EP 85).
Sant Francesc deia que un germà sol no pot ser mai perfecte, però que la suma de tot sí que ho podia aconseguir.


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada