Dues pomes:
Una nena tenia dues pomes. La seva mare al veure-la li va dir:
- Filla, que em donaràs una poma?
La nena ràpidament va agafar una poma i li va donar una queixalada, després va agafar l'altre poma i també li va donar una queixalada.
La mare es va quedar parada, i amb el cor mig trencat se li va escapar fins i tot una llàgrima, quan de cop i volta la seva filla, tot allargant-li la mà amb una de les pomes li diu:
- Té mare, aquesta és per tu perquè és més dolça.
Ofereix-li a l'altre l'oportunitat d'explicar-se. El que veus, sents, escoltes, pot no ser el que penses.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada