Miro al cel
A les nits, miro el cel ple d'estrelles i em meravello de l'existència de l'univers. Els misteris que ens envolten em fan recordar els petits que som. Ens trobem surant en un mar immens d'espai i de temps en un planeta blau que anomenem Terra.
Déu, et dono gràcies per aquesta casa, que alhora és Mare. Et demano que ens ajudis a valorar-la i a cuidar-la. Ella és qui ens dóna la vida. Cada fulla, cada arbre, cada bosc, cada prat, cada riu, mar i oceà, són llar i són bellesa, són la nostra energia i la nostra força. Cadascun dels animals que habita aquí és germà i és company. Cada vegada que respirem, que sentim el sol i la pluja en la nostra pell, i l'olor de la terra mullada, d'alguna forma sento la teva presència.
Nosaltres som una part de la Terra, i ella és una part de nosaltres, perquè d'ella emergim. És important que no oblidem això.
Déu no està en la naturalesa, Déu és la naturalesa, i, si saps on mirar, ho trobaràs.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada