DILLUNS 8

 El llenyataire honrat

Una vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a casa després d’una dura jornada de feina. En

creuar un pont que travessava un riu li va caure la destral a l’aigua.

L’home es va lamentar tristament:

—Oh! I ara com m’ho faré, jo, per guanyar-me el pa

sense destral?

Però tot d’una, d’entre les aigües —Oh! Sorpresa!—

va sorgir una bella nimfa i li va dir:

—Espera, bon home, que et tornaré la destral.

La nimfa es va enfonsar al riu i al cap de no res va

aparèixer amb una destral d’or massís a les mans.

—Que potser és aquesta, la teva destral? —va preguntar la nimfa.

—No, no és aquesta. La meva destral no és daurada

—va contestar el llenyataire.

Així la nimfa es va tornar a enfonsar per segona vegada i aparegué poc després amb una destral de plata.

—I aquesta? És la teva destral? —va tornar a preguntar la nimfa.

—No, aquesta tampoc no és la meva. La meva no era

ni d’or ni de plata —va respondre l’entristit llenyataire.

I per tercera vegada la nimfa es va submergir a les

aigües del riu. En sortir-ne duia a les mans una destral

d’acer.

—Oh! Gràcies! Moltes gràcies! Aquesta sí que és la

meva destral!

—Aquí la tens. Tot i així, com que ets tan honrat te’n

regalo les altres dues, bon llenyataire. Has preferit

l’honradesa a la mentida i et mereixes aquest premi.

    

Gràcies, bon Déu, per totes les persones del món que diuen la veritat i no enganyen. Gràcies per les persones que són sinceres i que volen ser transparents mostrant les coses tal com són. Que nosaltres també puguem ser d’aquesta manera, dient i fent les coses de tot cor, sense por ni malícia.